Pienso, luego existo.
El documental que RTVE dedica a
la trajectòria professional, acadèmica, política i personal del divulgador
científic, Puntset reflexiona sobre moltes qüestions del pensament humà.
Jo resumiria el documental amb
quatre punts:
Pienso, luego existo.
El documental porta per títol
aquesta frase, frase que ens diu que l'home existeix a causa de les preguntes
que s'ha fet sempre sobre la vida i la mateixa existència. Punset però,
contradiu aquesta frase ja que la ciència ha demostrat que és al contrari.
Nosaltres existim, i gracies a cèl·lules com les neurones podem pensar i
plantejar-nos aquestes preguntes.
No totes les preguntes tenen
resposta.
Deixa clara aquesta idea, de
fet diu que seria una de les coses que li agradaria deixar clar als seus nets.
La historia ens demostra que l'ésser humà sempre s'ha plantejat qüestions que
encara ara, milers d'anys deprès, no tenen, ni tindran resposta mai. Un exemple
clar seria que hi ha després de la mort.
Hi ha vida abans de la mort.
El punt anterior ens porta a
parlar d'aquest. Potser l'home ha perdut molts anys pensant que hi ha després
de la mort, a vegades la vida viscuda se li donava poca importància comparat
amb la espiritual i la religiosa. Ell remarca aquest canvi de de mentalitat que
les noves generacions han experimentat, descobrint de certa manera la vida
abans de la mort.
La felicitat
I finalment, Puntset durant tot
el documental deixa clar i s'observa com d'important considera la felicitat,
felicitat que cada dia més, la població prioritza davant de coses menys
importats com la feina.
Acabaria remarcant un parell de punts que
surten al documental. El primer la intervenció de Eduard Puntset a la transició
espanyola concretament amb l'obriment que experimenta a la resta del món. I
l'error que pensa que s'ha fet en separar d'un camí conjunt les ciències, la
filosofia, etc...
