De
què ens parla el text?
Sergi:
Ens parla i reflexiona sobre les preguntes que Kant va formular d'una
forma universal en un món on sembla que el saber, les nostres formes
d'actuar, el que esprem de la vida i com ens veiem en relació al
cosmos estan canviant.
Mar:
Aquest text el que ens intenta dir es que a vegades no ens parem a
pensar en tot el que hi ha al nostre voltant, i a vegades no sabem de
el que som capaços de fer fins que arriba un dia que ens pasa i ho
sabem, i que mai ens hem fet preguntes tan complexes com que es
l'home, d'on venim i quin es el nostre lloc i que venim a fer a la
nostre vida, totes aquestes preguntes se les han fet alguns filòsofs
per desxifrar totes aquestes preguntes. I si no sabem que farem avui
que podem esperar de demà?
Andrea:
Aquest text ens parla de les preguntes que va formular Kant, ja que
bastantes coses per no dir tot esta canviant de una forma universal.
També ens fa una serie de preguntes defensant les seves propies
respostes.
Ariadna:
Aquest
text parla sobre les preguntes que es fa el filòsof Enmanuel Kant,
on resumeix els interessos fundamentals de la filosofía
Què
puc saber? Límits del coneixement i de la validesa científica
Què
haig de fer? Acció ètica .
Què
puc esperar? Si hem actuat de manera ètica, podem arribar a ser
feliços d'alguna certa manera.
Què
es l'home? Aquesta questió es la síntesi de totes les altres
preguntes, i planteja l'autonomía del ser humà per pensar i actuar.
Kant
va neixer i va viure sempre a Alemanya, i va ser professor
d'universitat. Va portar a terme una revolució filosòfica amb unes
de les tres obres més importants:
.-Crítica
de la raó pura.
.-Crítica
de la raó práctica.
.-Crítica
del judici.
2.
Quines idees defensa?
Sergi:
A la pregunta "Què puc saber?" defensa que el saber per
gust no ens aporta res amb pes a la nostra vida i que la base de la
llibertat conèixer la veritat per mitja del saber. Seguidament
responent a "Què haig de fer?" explica que ell creu que si
només visques per els seus capritxos la seva vida no seria realment
humana. També defensa que ens em de posicionar al bé per davant del
mal i que els nostres actes han de ser sempre examinats per "l'haver
de". Pel que fa la tercera pregunta, "Què puc esperar?",
opina que la esperança aguanta la vida . També pensa que el fet de
voler pler immediat és sinònim a falta d'esperança . Finalment
responent " Què és l'home?" es respon a ell mateix amb
quatre preguntes més "¿Soy una caña pensante, un animal
evolucionado, una pasión inútil, un simple elemento de producción,
la unidad mínima de consumo? ¿Soy un misterio insondable, el
embrión del superhombre de un futuro? ¿Soy un ser relacional que
necesita un tú para poder decir yo? ¿Soy un hijo de Dios que espera
volver salvado a la casa del Padre?"
Andrea:
Les idees que defensa son per exemple a la pregunta de “Què puc
saber?” defensa que la veritat de nosaltres mateixos, només hi ha
una única persona que ho sap, nosaltres. I que la veritat es la cosa
esencial per la llibertat. A la pregunta de “Què haig de fer?”
defensa que per tenir una vida totalment humana, segons Kant has de
fer el be, pero no el be que a tu et sembla que es correcte sino com
a tu t’agradaria que et tractessin. A la pregunta de “Què puc
esperar?” defensa que has de tenir esperança, que viure amb
esperança és totalment diferent que viure sense esperança, Kant
diu que segurament buscar la diversió i coses per l’estil és per
la manca d’esperança que te un mateix. A la pregunta de “Què es
l’home?” defensa que cadascú te la seva propia resposta per
aquesta pregunta, no contestar-la també es considera una resposta,
però ser home és gracies a la raó.
Mar:
Crec que aquest text intenta defensar la
epistemología ja que és el coneixement , de quins son els limits de
casdascu i les seves possibilitats, i que puc conèixer i respondre
preguntes tan complexes.
Ariadna:
Des
del punt de vista filosòfic, l'home es un ser racional i sociable.
L'home es la mesura de totes les coses, però el que realment
importa, segons l'autor, es la resposta que ens donem a nosaltres
mateixos, hem d'escollir sobre un home que volem o tenim la oblicagió
de ser, limitats a les possibilitats de temps i espai que ens marca
el que aprenem, hem d'implicar-nos amb el que hem d'aprendre per
apropar-nos a la veritat, el que ens farà més lliures a l'hora
d'escollir el camí de la llibertat, que, segons l'autor, és
l'objectiu de les nostres vides. Per això, intentem entendre les
preocupacions de la humanitat, responent de manera científica i
ideant mètodes per trobar les respostes a l'origen de la nostra
existència.
Des
d'aquest punt de vista, l'home és la consequència de tot el que fa,
cada cosa que fa va marcant la seva pròpia existència, amb les
eleccions executades a través de la raó i l'anàlisi del pensament,
això ens hauria de portar a la recerca del bé contra el mal, com
una persona que pertany a una societat.
En
definitiva, la recerca en la que esta basada la nostra existència no
pot estar només orientada en el plaer i la diversió, sinó que hem
de tenir un objectiu, una meta.
Explica
el siginificat del següent fragment del text: Saber cosas como mera
curiosidad, pasatiempo, erudición puede ser interesante pero
insuficiente para darle fundamento a mi existencia. El saber que a
todos nos atañe es el conocimiento de nosotros mismos con un
criterio de verdad. Què ens hi vol dir l'autor? Quina distinció
està fent sobre el saber i el coneixement?
Sergi:
Ens diu que el saber per gust no ens aporta res amb pes a la nostra
vida tal com explicava a la pregunta anterior, i que el que el que
realment ens interessa i que tenim part de responsabilitat es
coneix-se'ns a nosaltres mateixos. Diferencia el coneixement en el
saber d'una branca concreta d'aquest i el saber real que per ell és
el conèixer a un mateix.
Andrea:
Ens diu que el saber de veritat no es aquell que a tu t’interesi
per casualitat, sino que és el que nosaltres som, el veritat sentir
del saber, és coneixen’s a nosaltres. El saber és el que
nosaltres som i el coneixement és el que nosaltres volem saber de
altres coses que ens interesen.
Ariadna:L'autor
intenta explicar-nos que no hi ha suficient amb el plaer de saber les
coses, només pel fet que ens interessin o ens atraguin, de fer-ho
ens quedariem sempre amb un coneixement subjectiu. Hem d'implicar-nos
en el coneixement de les lleis científiques o crítiques que
pertanyen a totes les coses per no quedar-nos en la superfície, sinó
conèixer les coses amb criteris de la veritat objectiva, amb les
seves normes i principis, i aixi poder relacionar-los amb la nostra
existència de manera més real.
Mar:
I el significat de aquestes dues frases crec
que es refereixen en que tu pots saber encara que sigui per
casualitat o per frases fetes però que a la hora d’aplicar-ho a la
realitat o en algún fet que et pasa no saps ben bé el que has de
fer
4. A
quines conclusions arriba?
Sergi:
Que la resposta d'aquestes preguntes formen part de la nostra vida i
que el fet de no voler respondre-les signifiquen una renuncia a ser
homes.
Andrea:
Les conclusions a les que jo arribo després d’ahver llegit això
és que les respostes les saps tu, és la teva propia resposta, en
canvi si no respons a les preguntes renuncies a el saber.
Ariadna:
Aquesta
és la diferència entre el saber i el coneixement, el saber de les
coses pot arribar-nos de manera aleatòria, a través dels
passa-temps o de la curiositat, però el coneixement l'aconseguim a
través de l'estudi i l'observació, responent de manera científica,
ideant mètodes per trobar la veritat tant de l'origen com de les
lleis. Aquesta recerca de la veritat és, segons l'autor, la fi del
coneixement, la llibertat a través d'aquest, és a dir, la veritat
objectiva de les coses.
Mar:
Estic d'acord amb tot el que diu el text ja que
s'hi m'hi poso a la pell de cada cosa i cada moment que ens pasa
durant el dia i que no sabem defensar ben bé la situació es quan
comenses a pensar en totes les preguntes i el fet en que no hagis
arribat a fer una altre cosa al respecte i que nosaltres no ens hem
parat mai a pensar qui som i que som.
5.Hi
estàs d'acord? Què en penses?
Sergi:
Estic d'acord i penso que les reflexions d'aquestes preguntes amb
tant contingut ens poden ajudar al dia dia i a entendre aquest món
tan complex i canviant.
Andrea:
Estic d’acord amb tot el que planteja el text i les refelxions de
Kant ja que ens ajuda a compendre les coses i diferenciar el saber
del coneixement.
Ariadna:
Aquest
text m'ha donat a entendre que la pregunta bàsica que ens fem al
llarg de la nostra vida és: Qué es l'home? I així aquesta pregunta
desemboca a totes les altres.
L'home
és un ésser viu amb la capacitat de pensar i la inquietud també de
descobrir coses pel seu compte. Les coses bàsiques que són per
intuició i la capacitat que tenim per estudiar i tenir el terme de
la lògica actiu.
L'home
busca la capacitat de la intel·ligència, així com també de la
diversió. El seu principal propòsit a la vida es tenir la clau de
la felicitat. Així que busquen la felictat a través del coneixement
i el descobriment de noves coses, però també la busquen a través
de la diversió i la pràctica.
Mar:
aquesta comparació significa que no saps el
que et deparara el futur i que visquis tot el present i no pots saber
que pasarà, fins que passa.
6.Compara
el que diu el text amb la lletra de la cançó de Sanjosex: "Futur
incert":
Sergi:
La lletra seria un exemple de algú que renuncia a les preguntes que
la vida li proposa tal com explica en una de les conclusions
Andrea:
La lletra d’aquesta cançó seria per exemple algú que renuncia a
el saber i per tant renuncia a respondre les preguntes.
Ariadna:
El
text de la cançó ens dirigeix cap a un camí oposat al que ens
marca l'autor en el seu escrit. Ens parla de l'abandonament, de la
falta d'interès per descobrir les coses.
Ens
imaginem, que a través d'un procés depressiu, el cantant vol deixar
de pensar i perdre el fil de l'existència. Vol no descobrir, en
definitiva, vol perdre el que marca la nostra condició humana. Parla
també de la incertesa del futur, a través de la metàfora de la
boira, i de la falta d'interès per definir-ho.
