sábado, 1 de diciembre de 2012

Vídeo sobre l'amistat

Segons Aristòtil, deia que ningú podria viure sense amics. L'amistad és una virtud que es necessita de dues persona i és un concepte profundament democràtic. L'amistad es va creant en el pas d'una societat aristòcrata cap a la societat democràta. La Grècia clàssica fica l'amistad a la virtud més alta, segons Aristpotil.
Hi ha tret tipus d'amistad:
 - L'útil (utilitzar a algú per alguna cosa)
 - Plaent (és l'amistad adolescent)
 - Perfecte (és l'única digne de ser considerada amistad)
L'amistad és una manera de coneixents, i sobre tot no hi ha cap amistad d'un sol dia i sense superar cap espècia de proba. La confiança és la gran base de l'amistad. La idea d'amistad, ja no és una amistad amb els bons, sinó que també has de tenir amistad amb els enemics, segons el cristianisme. L'asmitad és homosexual e ambisexual, és aquella distància justa en la que no ens fem sang i no passem fred, com per exemple els eriçons, si s'allunyen passen en fred en canvi si s'apropen molt és fang sang. 

                                                                                                                       Andrea Ordóñez

En el vídeo es descriu l'amistat com una necessitat social, també parlen de les amistats com el més necessari per la vida i la defineixen com una virtut que sorgeix entre dos persones.
L'amistat te una relació directe amb la filosofia, ja que podríem dir que es tracte d'un concepte democràtic que sorgeix del pas de la Grècia aristòcrata a la Grècia democràtica.
Aristòtil la va considerar la virtut més alta i va dir que havia tres tipus d'amistat: la útil (per treure profit), plaent (per diversió) i perfecte (la que Aristòtil considera la millor).
Un escriptor francès opina que com més gran és l'amistat més perill te aquesta, ja que davant un possible enfrontament pot resultar més greu. També considera que la relació  d'amistat  que te un home amb una dona té relació amb el sexe quan es tracte d'una amistat molt important.
L'amistat sorgeix perquè ha hagut un previ recorregut amb aquesta persona, perquè hi ha una confiança intel·lectual, perquè ell és ell i jo sóc jo.
Històricament l'amistat ha tingut diferents dimensions. Amb el cristianisme es tenia  l'idea que l'amistat es per tothom i que tots hem de ser amics, a l'edat mitjana l'amistat  era sinònim d'amor (un exemple és la poesia trobadoresca) i a l'edat  contemporània amb el socialisme l'amistat ha de ser  entre els pobres.
Acabaria citant una frase que es diu en el vídeo que trobo molt encertada, "l'amistat és aquella distancia on no et fas sang i no passes fred".

Sergi Montes

miércoles, 21 de noviembre de 2012

Exemples de criteris de veritat

- Autoritat: la teoria del Big Bang
-Tradició: casar-se per l'esglèsia
-Correspondència: si em deixo las claus no podré entrar a casa
-Coherència: 2+2=4
-Utilitat: Els llibres serveixen per apendre
-Evidència: Tots som iguals
-Intersubjectivitat: creacionisme

                                                                                                                                     Andrea Ordóñez


- Autoritat: La teoria de la relativitat d'Albert Einstein
-  Tradició: Que el matrimoni ha de ser entre home i dona sempre.
- Correspondència:  Si llenço el llibre per la finestra caurà.
-  Coherència: Que la meva germana que va néixer el 2003 i jo que vaig néixer el 1996 ens portem set anys
- Utilitat: Que les claus obren portes.
-  Evidència: Que no hi ha races superiors a cap altre, que tots som iguals.
-  Intersubjectivitat:  El creacionisme.

Sergi Montes

lunes, 22 de octubre de 2012

“Els límits del meu llenguatge signifiquen els límits del meu món”


 Amb aquesta frase, Ludwig Wittgenstein volia dir que el llenguatge és el component que fa que pensem a la nostra manera, amb una llengua concreta, i com que cada llengua concep el món d'una manera diferent, hi ha coses que no estàn al abast del nostre idioma i del nostre pensament, simplement depenent de la forma en la que hem educat aquest llenguatge.
Per exemple, si els hi mostres un mateix color a dues persones diferents, aquestes ho poden percebre de dues maneres diferents, poden veure tonalitats diverses, o simplement un color diferent.

                                                                                                                   Ariadna Múñoz

Amb aquesta frase, Ludwig Wittengenstein volia dir que el llenguatge ens dóna el coneixement, ens dóna el dret a poder apendre i que si no tens llenguatge, no pots apendre de la mateixa forma que una altre persona que té llenguatge. Amb el llenguatge ens podem comunicar i podem enseñar a els altres els nostres coneixements i el nostre saber.
 
                                                                                                                   Andrea Ordóñez

domingo, 21 de octubre de 2012

Els límits del meu llenguatge signifiquen els límits del meu món

Ludwig Wittgenstein ens volia dir amb aquesta frase una veritat innegable, que sense llenguatge no tens coneixements. Concretament es refereix que sense llenguatge no podríem comunicar el nostre saber, i que aquest saber necessita conceptes que no existirien sense el llenguatge.
Sergi Montes

miércoles, 10 de octubre de 2012

La primera meditació metafísica de la meva vida


Sergi: René Descartes en el seu llibre de Meditacions Metafísiques (1637) va pronunciar la frase Cogito, ergo sum, penso, llavors existeixo. Jo penso que aquesta meditació que Descartes va fer desborda de veritat. Si reflexionem podem considerar que, si ningú pensa en quelcom, no existeix, ja que no està present a cap ment. Tot el que nosaltres considerem existent en algun moment ens ha produït algun tipus de pensament, i això també ho podem aplicar en un mateix, si jo existeixo és perquè penso i perquè pensen en mi.

 

Andrea: René Descartes en el seu llibre va dir la frase de "cogito, ergo sum" penso, per tant, existeixo. Aquesta pecualiar frase que va fer i dir René vol que dir que el nostre pensament, la nostre existència no s'ha de posar mai en dubte, ja que quan algú pensa en ell mateix, vol dir que existeix. Tot el que nosaltres pensant ens ha produït algun canvi, llavors quan un mateix pensa en ell i altres persones penses en ell/ella vol dir que si, existim.

 

 Mar: Personalment, basaria la meva existència i la dels demés en l'experiència de viure, de sentir, de pensar i fonamentalment en compartir moments amb altres persones. Per tant, em m'estaria recolzant en els sentits i em fiaria plenament d'ells.
L'evidència de l'existència de cada individu és el poder sentir, i com a conseqüència, poder viure lliurement.

Ariadna: La frase de René Descartes; "Cogito ergo sum" significa que el meu pensament, per tant, la meva propia existència es indubtable, una cosa absolutament certa, i a partir del cual puc establir noves veritats. Es la base del racionalisme, dubtar de tot el que existeix, de les veritats, els dogmas i de l'existència mateixa. Així, arribes al punt bàsic on el pensament és el punt essencial i surt del JO.

lunes, 8 de octubre de 2012

Comentari de text "Las preguntas de Kant"


  1. De què ens parla el text?
Sergi: Ens parla i reflexiona sobre les preguntes que Kant va formular d'una forma universal en un món on sembla que el saber, les nostres formes d'actuar, el que esprem de la vida i com ens veiem en relació al cosmos estan canviant.

Mar: Aquest text el que ens intenta dir es que a vegades no ens parem a pensar en tot el que hi ha al nostre voltant, i a vegades no sabem de el que som capaços de fer fins que arriba un dia que ens pasa i ho sabem, i que mai ens hem fet preguntes tan complexes com que es l'home, d'on venim i quin es el nostre lloc i que venim a fer a la nostre vida, totes aquestes preguntes se les han fet alguns filòsofs per desxifrar totes aquestes preguntes. I si no sabem que farem avui que podem esperar de demà?

Andrea: Aquest text ens parla de les preguntes que va formular Kant, ja que bastantes coses per no dir tot esta canviant de una forma universal. També ens fa una serie de preguntes defensant les seves propies respostes.

Ariadna: Aquest text parla sobre les preguntes que es fa el filòsof Enmanuel Kant, on resumeix els interessos fundamentals de la filosofía
Què puc saber? Límits del coneixement i de la validesa científica
Què haig de fer? Acció ètica .
Què puc esperar? Si hem actuat de manera ètica, podem arribar a ser feliços d'alguna certa manera.
Què es l'home? Aquesta questió es la síntesi de totes les altres preguntes, i planteja l'autonomía del ser humà per pensar i actuar.
Kant va neixer i va viure sempre a Alemanya, i va ser professor d'universitat. Va portar a terme una revolució filosòfica amb unes de les tres obres més importants:
.-Crítica de la raó pura.
.-Crítica de la raó práctica.
.-Crítica del judici.

2. Quines idees defensa?

Sergi: A la pregunta "Què puc saber?" defensa que el saber per gust no ens aporta res amb pes a la nostra vida i que la base de la llibertat conèixer la veritat per mitja del saber. Seguidament responent a "Què haig de fer?" explica que ell creu que si només visques per els seus capritxos la seva vida no seria realment humana. També defensa que ens em de posicionar al bé per davant del mal i que els nostres actes han de ser sempre examinats per "l'haver de". Pel que fa la tercera pregunta, "Què puc esperar?", opina que la esperança aguanta la vida . També pensa que el fet de voler pler immediat és sinònim a falta d'esperança . Finalment responent " Què és l'home?" es respon a ell mateix amb quatre preguntes més "¿Soy una caña pensante, un animal evolucionado, una pasión inútil, un simple elemento de producción, la unidad mínima de consumo? ¿Soy un misterio insondable, el embrión del superhombre de un futuro? ¿Soy un ser relacional que necesita un tú para poder decir yo? ¿Soy un hijo de Dios que espera volver salvado a la casa del Padre?"
Andrea: Les idees que defensa son per exemple a la pregunta de “Què puc saber?” defensa que la veritat de nosaltres mateixos, només hi ha una única persona que ho sap, nosaltres. I que la veritat es la cosa esencial per la llibertat. A la pregunta de “Què haig de fer?” defensa que per tenir una vida totalment humana, segons Kant has de fer el be, pero no el be que a tu et sembla que es correcte sino com a tu t’agradaria que et tractessin. A la pregunta de “Què puc esperar?” defensa que has de tenir esperança, que viure amb esperança és totalment diferent que viure sense esperança, Kant diu que segurament buscar la diversió i coses per l’estil és per la manca d’esperança que te un mateix. A la pregunta de “Què es l’home?” defensa que cadascú te la seva propia resposta per aquesta pregunta, no contestar-la també es considera una resposta, però ser home és gracies a la raó.
Mar: Crec que aquest text intenta defensar la epistemología ja que és el coneixement , de quins son els limits de casdascu i les seves possibilitats, i que puc conèixer i respondre preguntes tan complexes.
Ariadna: Des del punt de vista filosòfic, l'home es un ser racional i sociable. L'home es la mesura de totes les coses, però el que realment importa, segons l'autor, es la resposta que ens donem a nosaltres mateixos, hem d'escollir sobre un home que volem o tenim la oblicagió de ser, limitats a les possibilitats de temps i espai que ens marca el que aprenem, hem d'implicar-nos amb el que hem d'aprendre per apropar-nos a la veritat, el que ens farà més lliures a l'hora d'escollir el camí de la llibertat, que, segons l'autor, és l'objectiu de les nostres vides. Per això, intentem entendre les preocupacions de la humanitat, responent de manera científica i ideant mètodes per trobar les respostes a l'origen de la nostra existència.
Des d'aquest punt de vista, l'home és la consequència de tot el que fa, cada cosa que fa va marcant la seva pròpia existència, amb les eleccions executades a través de la raó i l'anàlisi del pensament, això ens hauria de portar a la recerca del bé contra el mal, com una persona que pertany a una societat.
En definitiva, la recerca en la que esta basada la nostra existència no pot estar només orientada en el plaer i la diversió, sinó que hem de tenir un objectiu, una meta.
  1. Explica el siginificat del següent fragment del text: Saber cosas como mera curiosidad, pasatiempo, erudición puede ser interesante pero insuficiente para darle fundamento a mi existencia. El saber que a todos nos atañe es el conocimiento de nosotros mismos con un criterio de verdad. Què ens hi vol dir l'autor? Quina distinció està fent sobre el saber i el coneixement?

Sergi: Ens diu que el saber per gust no ens aporta res amb pes a la nostra vida tal com explicava a la pregunta anterior, i que el que el que realment ens interessa i que tenim part de responsabilitat es coneix-se'ns a nosaltres mateixos. Diferencia el coneixement en el saber d'una branca concreta d'aquest i el saber real que per ell és el conèixer a un mateix.

Andrea: Ens diu que el saber de veritat no es aquell que a tu t’interesi per casualitat, sino que és el que nosaltres som, el veritat sentir del saber, és coneixen’s a nosaltres. El saber és el que nosaltres som i el coneixement és el que nosaltres volem saber de altres coses que ens interesen.

Ariadna:L'autor intenta explicar-nos que no hi ha suficient amb el plaer de saber les coses, només pel fet que ens interessin o ens atraguin, de fer-ho ens quedariem sempre amb un coneixement subjectiu. Hem d'implicar-nos en el coneixement de les lleis científiques o crítiques que pertanyen a totes les coses per no quedar-nos en la superfície, sinó conèixer les coses amb criteris de la veritat objectiva, amb les seves normes i principis, i aixi poder relacionar-los amb la nostra existència de manera més real.

Mar: I el significat de aquestes dues frases crec que es refereixen en que tu pots saber encara que sigui per casualitat o per frases fetes però que a la hora d’aplicar-ho a la realitat o en algún fet que et pasa no saps ben bé el que has de fer



4. A quines conclusions arriba?

Sergi: Que la resposta d'aquestes preguntes formen part de la nostra vida i que el fet de no voler respondre-les signifiquen una renuncia a ser homes.

Andrea: Les conclusions a les que jo arribo després d’ahver llegit això és que les respostes les saps tu, és la teva propia resposta, en canvi si no respons a les preguntes renuncies a el saber.

Ariadna: Aquesta és la diferència entre el saber i el coneixement, el saber de les coses pot arribar-nos de manera aleatòria, a través dels passa-temps o de la curiositat, però el coneixement l'aconseguim a través de l'estudi i l'observació, responent de manera científica, ideant mètodes per trobar la veritat tant de l'origen com de les lleis. Aquesta recerca de la veritat és, segons l'autor, la fi del coneixement, la llibertat a través d'aquest, és a dir, la veritat objectiva de les coses.

Mar: Estic d'acord amb tot el que diu el text ja que s'hi m'hi poso a la pell de cada cosa i cada moment que ens pasa durant el dia i que no sabem defensar ben bé la situació es quan comenses a pensar en totes les preguntes i el fet en que no hagis arribat a fer una altre cosa al respecte i que nosaltres no ens hem parat mai a pensar qui som i que som.



5.Hi estàs d'acord? Què en penses?

Sergi: Estic d'acord i penso que les reflexions d'aquestes preguntes amb tant contingut ens poden ajudar al dia dia i a entendre aquest món tan complex i canviant.
Andrea: Estic d’acord amb tot el que planteja el text i les refelxions de Kant ja que ens ajuda a compendre les coses i diferenciar el saber del coneixement.
Ariadna: Aquest text m'ha donat a entendre que la pregunta bàsica que ens fem al llarg de la nostra vida és: Qué es l'home? I així aquesta pregunta desemboca a totes les altres.
L'home és un ésser viu amb la capacitat de pensar i la inquietud també de descobrir coses pel seu compte. Les coses bàsiques que són per intuició i la capacitat que tenim per estudiar i tenir el terme de la lògica actiu.
L'home busca la capacitat de la intel·ligència, així com també de la diversió. El seu principal propòsit a la vida es tenir la clau de la felicitat. Així que busquen la felictat a través del coneixement i el descobriment de noves coses, però també la busquen a través de la diversió i la pràctica.
Mar: aquesta comparació significa que no saps el que et deparara el futur i que visquis tot el present i no pots saber que pasarà, fins que passa.



6.Compara el que diu el text amb la lletra de la cançó de Sanjosex: "Futur incert":

Sergi: La lletra seria un exemple de algú que renuncia a les preguntes que la vida li proposa tal com explica en una de les conclusions
Andrea: La lletra d’aquesta cançó seria per exemple algú que renuncia a el saber i per tant renuncia a respondre les preguntes.
Ariadna: El text de la cançó ens dirigeix cap a un camí oposat al que ens marca l'autor en el seu escrit. Ens parla de l'abandonament, de la falta d'interès per descobrir les coses.
Ens imaginem, que a través d'un procés depressiu, el cantant vol deixar de pensar i perdre el fil de l'existència. Vol no descobrir, en definitiva, vol perdre el que marca la nostra condició humana. Parla també de la incertesa del futur, a través de la metàfora de la boira, i de la falta d'interès per definir-ho. 

viernes, 5 de octubre de 2012

El número 2


Andrea Ordóñez:
No podem dir que el número dos existeix, ja que, el número dos no es una cosa material, és tracta d’un número, una xifra o com vulguem dir-li. Si que es poden tenir o comptar dues coses pero mai podem dir que el número dos existeix ja que també és un número abstracte.
Mar Taberné:
Crec que el numero dos si que exiteix perque sense aquest numero no existirien els nombres parells ni imparells, pero no ho se segur ja que aquesta pregunta no m'ha l'han fet mai i més molt complexe de explicar, però per altre part crec que no exiteix ja que jo no el veig no el puc tocar no es la mateixa existencia la dels humans que la del numero 2.
Sergi Montes:   

No podem parlar de l'existència del numero dos, ni de cap. Es tracta d'una xifra no d'un objecte el qual sí que podríem dir que existeix, per exemple dues cases. Una comparació del numero dos seria Déu, no podem dir que existeix perquè no el podem veure, tocar, etc...
 
 Ariadna Múñoz:
Jo no crec en l'existència del número dos. El número dos es un nombre abstracte en que es pot utilitzar per fer càlculs o denominar-ho a algun objecte concret, però no crec en l'existència de dos èssers o dos objectes identicament i microscopicament iguals. Cada cos té una composició diferent, amb els seus defectes i virtuts, però no poden ser perfectament iguals en cap sentit.

Els reis mags


Mar Taberné:

Jo crec que quan jo tenia 8 anys que va ser quan vaig saber lo dels reis al principi no li vaig donar gaire importancia ja que a mi m'ho van dir companys de la classe, i vaig pensar que era mentida però quan vaig sortir de l'escola i vaig arribar a casa li vaig preguntar a la meva mare si era veritat, la meva mare em va dir que si, la veritat es que tampoc em va sorprendre molt la noticia ja que jo abans em feia questions a mi mateixa preguntan-me coses com per exemple que els reis no eren capaços de una nit entregar tots els regals, aixi que quan m'ho va dir la meva mare no em va sobtar i no li vaig donar importància.

Ariadna Múñoz:

Jo m'enrecordo d'aquesta experiència, quan em van dir el fet de que els Reis Mags no exisitien, i tot era cosa del pares vaig tenir diferents reaccions.
Primer vaig passar per la fase de negació, que consistia en que no m'ho volia creure, però després, al cap d'un temps, vaig passar directament a la fase d'acceptació. No va haver-hi altre remei que acceptar el fet que els reis mags no exisitien, que només era una il·lusió que s'inventaven per els nens petits, i jo ja m'estava fent una nena gran.

Andrea Ordóñez:

Jo m'enrecordo de la manera en la qual em vaig assebentar de que els reigs mags no eren ni més ni menys que els pares. Feia quart de primaria quan de sobte un grup de nens vam començar a explicar que els reis mags eren els pares. Al principi no m'ho vaig creure, ja que de petita m'imaginava els reis mags saltan dins de casa i colocan els regals al cantó de l'arbre de Nadal. Quan vaig arribar a casa meva, li faig fer la tant esperada pregunta a la meva mare i la seva resposta em va sorprendre, va dir que si. No em fa afectar, simplement em vaig quedar boca badada amb aquella resposta, però en poc temps vaig arribar a assumir-ho molt bé.

Sergi Montes:

Penso que és molt importat que tradicions com la dels Reis Mags es segueixin transmeten. No enganyem als nens i no els suposa un trauma quan s'assabenten, sinó, històries com aquestes accentuen la il·lusió que tenen pel nadal. Jo mateix vaig notar un gran canvi quan ho vaig saber, vaig deixar de viure amb la mateixa il·lusió les festes. També penso que totes les tradicions en general han de seguir en el nostre dia a dia, perquè sinó, acavarem sense records del que es pensava i es feia abans.
 
 

miércoles, 19 de septiembre de 2012

Ariadna Muñoz (Apunts)


S'ha d'aprendre a consil·liar entre entreteniment i coneixement, i per sobre de tot, l'empresari ha de tenir sentit emocional.
El que predomina es l'inconscient, les emocions i sentiments, així que la intuició val molt més que la raó.
També es molt important saber canviar d'opinió, dóna molta fe i molta intel·ligència. S'ha de reflexionar sobre el pas del temps, què sóm i què volem.
"Hay vida antes de la muerte"
"La felicidad espera en la sala de espera de la felicidad" La felicitat és la manca de por i la bellesa és la manca de dolor.
També parla sobre que els índex de violència estan disminuint i els de solidaritat i ajuda, augmenten amb pregressió.

Sergi Montes (Apunts)


 

 Pienso, luego existo.

El documental que RTVE dedica a la trajectòria professional, acadèmica, política i personal del divulgador científic, Puntset reflexiona sobre moltes qüestions del pensament humà.

Jo resumiria el documental amb quatre punts:

Pienso, luego existo.

El documental porta per títol aquesta frase, frase que ens diu que l'home existeix a causa de les preguntes que s'ha fet sempre sobre la vida i la mateixa existència. Punset però, contradiu aquesta frase ja que la ciència ha demostrat que és al contrari. Nosaltres existim, i gracies a cèl·lules com les neurones podem pensar i plantejar-nos aquestes preguntes.

No totes les preguntes tenen resposta.

Deixa clara aquesta idea, de fet diu que seria una de les coses que li agradaria deixar clar als seus nets. La historia ens demostra que l'ésser humà sempre s'ha plantejat qüestions que encara ara, milers d'anys deprès, no tenen, ni tindran resposta mai. Un exemple clar seria que hi ha després de la mort.

Hi ha vida abans de la mort.

El punt anterior ens porta a parlar d'aquest. Potser l'home ha perdut molts anys pensant que hi ha després de la mort, a vegades la vida viscuda se li donava poca importància comparat amb la espiritual i la religiosa. Ell remarca aquest canvi de de mentalitat que les noves generacions han experimentat, descobrint de certa manera la vida abans de la mort.

La felicitat

I finalment, Puntset durant tot el documental deixa clar i s'observa com d'important considera la felicitat, felicitat que cada dia més, la població prioritza davant de coses menys importats com la feina.

Acabaria remarcant un parell de punts que surten al documental. El primer la intervenció de Eduard Puntset a la transició espanyola concretament amb l'obriment que experimenta a la resta del món. I l'error que pensa que s'ha fet en separar d'un camí conjunt les ciències, la filosofia, etc...

Mar Taberné (Apunts)


El gen egoista: llibre d'assaig, en la vida cuotidiana del coneixement i entreteniment.

La inmensitat esta ocupada per intuicions que valen més que la raó.

El ritme del canvi mental es molt lent.

El amor es un instint amb un altre organisme per la protecció dels dos membres, la bellessa es la'usencia de dolor i la por continguda per un mateix.

Andrea Ordóñez (Apunts)


L’existència és com un subproducte de la imaginació, gràcies a les neurones podem pensar. La ciència té la bellesa de suggerir una tesis fins que algú demostri el contrari.

Molts dels escriptors tendeixen a mirar en el seu hàbitat per a poder escriure. L’ immensitat està ocupada per el nostre inconscient i sobretot la intuïció val més que la raó. La falta d’obertura a l’exterior d’Espanya és el que li preocupa a l’Eduard Punset. En el temps de crisi si no canvies d’opinió vas malament, el que Eduard Punset pretén es ensenyar això a les seves netes. Un dels descobriments que a la gent li preocupa és si hi ha vida després de la mort, aquesta frase dona molt per pensar segons Eduard Punset.

La bellesa és l’absència del dolor, durant molts de temps el sentiment de religió portava a la gent a pensar que van ser únics.